Ja fa quasi 25 anys que estic clavat al món de les bandes de música com a músic aficionat, especialment a la banda del meu poble U.M. Santa Cecília de Benicàssim, però durant aquest període he tingut la fortuna de poder participar en altres bandes i agrupacions, especialment a la província de Castelló i a València.
Aquest recorregut em permet reflexionar amb certa perspectiva evolutiva i històrica sobre la música de banda en general i sobre les seves característiques en particular. En aquest article m’agradaria dirigir la mirada cap a una figura imprescindible en gairebé qualsevol agrupació musical, el director artístic.
El director de banda (encara que gran part d’aquest article també podria parlar del director musical de qualsevol agrupació) és un rol dintre de la infraestructura de l’agrupació musical, la figura que s’encarrega d’organitzar assajos, preparar programes, dirigir concerts, etc. Dintre de les múltiples funcions del director de banda, hi ha una que m’interessa especialment i sobre la qual vull desenvolupar les meves idees: la gestió del capital humà, la gestió del/s músic/s.
La formació acadèmica del director de banda (i del músic) és una de les que més temps requereix en comparació a qualsevol altra formació professional, un músic (director) sol invertir uns 14 anys (crec recordar) per aconseguir el títol. És cert que a poc a poc anem avançant en alguns aspectes, però la formació als conservatoris continua sent criticada per trobar-se ancorada en el segle passat, això entre altres desavantatges, suposa que la part humana de l’artista continuï sense abordar-se.
Un director no es pot “manifestar” sense el músic, a l’igual que aquest no pot fer-ho sense el seu instrument, l’eina principal de treball del director és la seva agrupació (banda, orquestra, cor…). Per tant, si un director no té ben “afinat” el seu instrument, és impossible que pugui interpretar una peça dignament. Què vull dir amb “afinat”? Doncs satisfet, còmode, motivat, orgullós, implicat… i així podria continuar durant un parell de pàgines. El director també ha estat instrumentista durant la seva formació acadèmica, potser, per connectar amb les necessitats del músic, l’exercici més senzill és recordar què necessitava ell quan estava baix de la tarima, encara que també pot baixar de tant en tant i preguntar-ho directament.
Resulta difícil trobar uns ingredients genèrics per a qualsevol director, el principal motiu és que cada agrupació, banda, orquestra o cor, té unes qualitats i unes necessitats. És com trobar parella, cal encaixar, escoltar, provar i que hi hagi química, si no, tot resulta forçat i acaba en ruptura.
“Si les teves accions inspiren a altres a somiar més, aprendre més, fer més i convertir-se en algú millor, aleshores ets un líder”
John Quincy Adams, ex president dels Estats Units
Assumint el risc d’abordar un tema complex en poques línies, faré un breu anàlisi sobre alguns factors a tenir en compte. Una agrupació formada per músics amateurs, necessitarà més proximitat per part del director, més tracte individualitzat, escolta a les necessitats, ajuda davant les dificultats, una tasca més docent, major grau de flexibilitat i comprensió de la idiosincràsia de l’agrupació. En una agrupació professional, tots aquests elements poden ser d’utilitat, però primarà els coneixements tècnics i teòrics, l’optimització del rendiment, l’adequada selecció del repertori, gestió dels orgulls (egos) i el respecte als rangs. Hi ha un element fonamental (especialment a les agrupacions amateurs), l’equilibri entre el professional a dalt de la tarima i la persona que és quan baixa, m’atreveixo a dir que aquest aspecte determina en més d’un 50% l’èxit d’aquest.
Quina és la meva recomanació? No oblidar la part humana del músic, mantenir l’ego a ratlla, aprendre tècniques de comunicació, assolir coneixements sobre grups i lideratge, demanar ajuda i assessorament quan convingui, estar receptiu al clima de l’agrupació, recordar que la part tècnica (teòrica) sols és una de les àrees a dominar. Gaudir i fer gaudir, cuidar-se com a persona i no perdre mai de vista que en molts aspectes és un privilegiat.
Molta sort i ens trobem al pròxim assaig!!