La maternitat no comen\u00e7a sols quan tens un nen\/a, \u00e9s un proc\u00e9s complexe, que en el meu cas va comen\u00e7ar a estar present abans de la concepci\u00f3. Sovint escoltem a alguna amiga o coneguda que s\u2019ha quedat embarassada, per\u00f2 quant de temps porten intentant ser pares? I c\u00f3m ha sigut aquest proc\u00e9s?<\/p>\n
El meu desig de ser mare va apar\u00e9ixer fa temps, i amb la meva parella vam decidir quan comen\u00e7ar a intentar-ho. Va ser un desig conjunt i conscient, ni millor ni pitjor que altres. A partir d\u2019aqu\u00ed i amb l\u2019ajuda del meu terapeuta, he apr\u00e9s moltes coses, al mateix temps que he patit molt, doncs tamb\u00e9 he experimentat que, en ocasions, el patiment m\u2019ha portat a aprendre.<\/p>\n
Sentir<\/strong>. He apr\u00e9s a identificar c\u00f3m estic, c\u00f3m em trobo i qu\u00e8 sento. He observat que la meva tend\u00e8ncia per no patir \u00e9s deixar de sentir, tallar les emocions i congelar-me, el que fa que inconscientment em mostri a la resta com si tot m\u2019an\u00e9s b\u00e9 i no necessit\u00e9s res de ning\u00fa. El treball ha estat en parar i escoltar el meu cos, i amb la pr\u00e0ctica m\u2019he escoltat cada cop m\u00e9s. Sentir m\u00e9s el dolor tamb\u00e9 m\u2019ha suposat sentir m\u00e9s la seva polaritat, la felicitat. \u00c9s el que t\u00e9 sentir, que tots els registres els sento amb m\u00e9s volum. He apr\u00e8s que t\u00e9 cabuda sentir emocions que a priori semblen oposades, que puc estar contenta i alhora tindre moments tristos. I aix\u00ed he apr\u00e8s que el que sento en cada moment no canviar\u00e0 ni desapareixer\u00e0 i est\u00e0 b\u00e9 aix\u00ed, no obstant des de la consci\u00e8ncia del que sento puc escollir qu\u00e9 vull fer en cada moment amb aix\u00f2.<\/p>\n Respectar-me i atendre\u2019m<\/strong>. Amb una major escolta i consci\u00e8ncia del que sento, he aconseguit contactar (tot i que no sempre) amb el que necessito i el que vull, sols des d\u2019aqu\u00ed s\u00f3c lliure d\u2019escollir. He pr\u00e9s consci\u00e8ncia del necessari que \u00e9s respectar-me i acceptar-me per trobar-me b\u00e9. Ara s\u00e9 que respectar-me \u00e9s no for\u00e7ar res i acceptar c\u00f3m estic. No jutjar-me.<\/p>\n Expectatives i fantasies<\/strong>. Durant el proc\u00e9s de la maternitat (incloent aqu\u00ed el previ a la concepci\u00f3), he anat observant la quantitat d\u2019expectatives i fantasies que tenia al respecte, i qu\u00e8 poc s\u2019ajustaven a la realitat. S\u00f3c conscient de que el cinema, la publicitat i els personatges famosos ens venen escenes ideals d\u2019amor i felicitat, i el mateix fan amb la maternitat. De manera inconscient suposo que algunes me les havia cregut. Per\u00f2 amb el que m\u00e9s sobtada m\u2019he quedat, \u00e9s en c\u00f3m les persones que conec tampoc expliquen totes les veritats. Tinc la sensaci\u00f3 que expliquen els aspectes bonics de la maternitat, que sense cap dubte s\u00e9 que s\u00f3n molts, per\u00f2 en canvi no expliquen els moments m\u00e9s dif\u00edcils, o almenys no amb la mateixa intensitat. \u00c9s obvi que cada persona viu el proc\u00e9s de l\u2019embar\u00e0s i la maternitat d\u2019una manera, la meva experi\u00e8ncia m\u2019ha fet veure que hi ha moments dif\u00edcils i fins i tot dolorosos, durant l\u2019embar\u00e0s i la crian\u00e7a. Incetessa, por, cansanci, malestar f\u00edsic, hormones revolucionades, ren\u00fancia absoluta de la teva vida anterior com a m\u00ednim els 2 primers mesos de vida del petit\/a, i amb tot aix\u00f2 cuidar al nad\u00f3 (alimentar-lo, canviar-li el bolquer, vestir-lo possiblement varies vegades al dia, banyar-lo, massatge, dormir-lo…) Cada nen\/a \u00e9s un m\u00f3n, la majoria passen per molt\u00edssimes fases de manera que quan una cosa et comen\u00e7a a funcionar i respires, de sobte apareix una altra cosa i tornes a provar fins que trobes alguna manera, i torna a comen\u00e7ar. Es pot dir que \u00e9s un aprenentatge continu que tamb\u00e9 comporta moments d\u2019esgotament, frustaci\u00f3 i malestar, per suposat en aix\u00f2 tamb\u00e9 influeix l\u2019estil de crian\u00e7a que decidim dur a terme.<\/p>\n No obstant i tornant al tema, ara que el meu petit ja t\u00e9 4 mesos i ja estem m\u00e9s adaptats i tranquils a casa, entenc que tendim a contar els moments bonics de la crian\u00e7a perqu\u00e8 tot s\u00f3n etapes i tendim a escollir recordar les millors i sobretot l\u2019amor incondicional que sentim cap al nostre petit.<\/p>\n El control<\/strong>. M\u2019he topat en la part controladora del meu car\u00e0cter, i amb treball terap\u00e8utic he aconseguit veure-la i acceptar-la. He sigut conscient de la seva utilitat en la meva vida, per exemple en l\u2019\u00e0mbit laboral o en l\u2019organitzaci\u00f3 de qualsevol cosa que faci. Tamb\u00e9 he descobert que el control no ent\u00e9n del desig de ser pares, i ha sigut un aprenentatge dur i dolor\u00f3s. He apr\u00e9s que no es pot controlar quan ni c\u00f3m ser pares, ni tampoc cada aspecte del nen\/a, que hi ha q\u00fcestions que s\u2019escapen de la meva voluntat. I ara que conec m\u00e9s aquesta part controladora que tinc, tamb\u00e9 s\u00e9 que no desapareixer\u00e0, ni vull que desaparegui, ara coneixent-la vull posar-la al meu servei i utilitzar-la per a aquelles q\u00fcestions que escolleixi conscientment.<\/p>\n He anat experimentant, com cuidar-me i relaxar-me m\u2019ajuden a deixar el meu personatge de nena bona i correcta que porta impl\u00edcit aquesta part de control i autoexig\u00e8ncia. Control que em fa ser impacient, amb mi i amb la resta, i potser aquesta paci\u00e8ncia ser\u00e0 el major aprenentatge al que haur\u00e9 de prestar atenci\u00f3 en la relaci\u00f3 amb el meu petit.<\/p>\n Consells que no demano<\/strong>. He pr\u00e9s consci\u00e8ncia dels consells que tendim a donar als amics sense que aquests ho demanin. He pr\u00e9s consci\u00e8ncia perqu\u00e8 m\u2019hi he trobat rebent-los amb el m\u00f3n de la maternitat, i de segur que jo tamb\u00e9 els hi he donat en algun altre moment. Jo no he demanat consells a les amigues, sols he necessitat sentir-les a prop, acompanyant-me i sostenint-me quan jo no ho he pogut fer. Simplement poder parlar i que m\u2019escoltessin sense res m\u00e9s que comprensi\u00f3 i amor, no esperava que em donessin cap soluci\u00f3. S\u00e9 que no hi ha mala fe, que tot cau en la dificultat que tenim per sostenir el malestar de l\u2019altre, i que front aquest no saber qu\u00e8 fer, li donem el t\u00edpic consell m\u00e0gic que no ens ha demanat per\u00f2 que a nosaltres ens fa sentir millor, oblidant a l\u2019altre. Vaig aprendre a dir que no m\u2019ajuden aquests consells, i aquest va ser un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la relaci\u00f3 amb algunes amigues.<\/p>\n <\/p>\n Per finalitzar, dir que aquest proc\u00e9s de b\u00fasqueda maternal m\u2019ha fet cr\u00e9ixer, m\u2019ha impulsat a obrir els ulls i veure\u2019m amb totes les meves parts, perqu\u00e8 totes em formen a mi en la meva plenitud. Ha sigut un cam\u00ed llarg, de picar pedra en alguns moments i de moltes pors i plors en altres. He descobert parts de mi que desconeixia, que segurament en algun moment vaig aprendre a tapar, a ocultar-les o simplement vaig deixar de sentir-les per superviv\u00e8ncia, i veure-les de nou ha sigut dur. He remogut el meu interior, he fet trontollar trets del meu car\u00e0cter que tenia per segurs i he deixat vibrar d\u2019altres que reprimia perqu\u00e8 en algun moment vaig necessitar que f\u00f3s aix\u00ed. Ara tracto de continuar treballant-me per\u00f2 amb m\u00e9s compassi\u00f3 que fa un temps, compassi\u00f3 que tamb\u00e9 estenc a la resta.<\/p>\n I revisant el que he viscut i el que he treballant en ter\u00e0pia al llarg d\u2019aquests quatre anys, ara vull escollir el que li vull donar al meu fill. I aix\u00f2 comen\u00e7a per escollir cuidar-me i atendre\u2019m, viure el moment aqu\u00ed i ara, i valorar la vida. A partir d\u2019aqu\u00ed tractar\u00e9 de fer-ho de la millor manera que pugui, com tamb\u00e9 ho van fer els meus pares amb mi, conscient de les meves limitacions i de moltes altres que no dependran de mi.<\/p>\n Una mare noven\u00e7ana.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La maternitat no comen\u00e7a sols quan tens un nen\/a, \u00e9s un proc\u00e9s complexe, que en el meu cas va comen\u00e7ar a estar present abans de la concepci\u00f3. Sovint escoltem a alguna amiga o coneguda que s\u2019ha quedat embarassada, per\u00f2 quant de temps porten intentant ser pares? I c\u00f3m ha sigut aquest proc\u00e9s? El meu desig […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1569,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102,193],"tags":[206,229,227,228,187],"class_list":["post-1565","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-2","category-colaboracions","tag-aprenentatge","tag-crianca","tag-maternitat","tag-nado","tag-terapia"],"yoast_head":"\n