Fa poc vaig començar a llegir el llibre d’Albert Espinosa “El que et diré quan et torni a veure”, ja que me’l van recomanar per a poder treballar amb el dol de la mort del meu pare. Un tema que en realitat no volia obrir. Però a poc a poc, hi havia frases del llibre que em deixaven una bona estona pensant. És un llibre que es llegeix ràpid, però es pensa lent. Em trobo més temps reflexionant sobre certes emocions, que perduda en la narrativa en si, i sentint que algú comprèn una mica aquest caos intern. Una d’aquestes frases que em van deixar pensativa per la seva simplicitat, però total veracitat va ser:
“Tot canvia tan ràpid si no estàs preparat emocionalment i ningú t’educa en aquest sentit. T’abandonen amb ensenyaments inútils que no et preparen per a res i és per això que hi ha tan boig emocional que lluita contra els entenimentats racionals”
Vaig voler fer un exercici per a mi mateixa, per a treballar sobre això en teràpia, així que vaig escriure totes aquestes frases que em van impactar, ho vaig posar en una nota en el mòbil i el vaig dir “Reflexions”, per a així, anar relatant tot el que em passava pel cap quan pensava en totes aquestes frases, sense importar el lloc en el qual se m’ocorreguessin. Casualitats de la vida, aquest exercici el vaig plantejar enmig d’un viatge per treball a Amsterdam, i vagarejant sense rumb, gaudint dels carrers, vaig trobar una cafeteria anomenada The School of life. Semblava un senyal.
The School of Life és un lloc, una empresa educativa que tracta de respondre a les grans preguntes de la vida, i desenvolupar la intel·ligència emocional amb l’ajuda de la cultura, la filosofia i la psicologia. En forma de cafeteria acollidora pensada per a interactuar amb més gent, o per a llegir, amb productes naturals per a menjar i beure, amb una part de botiga i una altra per a conferències i tallers, sens dubte, et trobes amb un altre concepte d’espai de creixement personal. A més, tenen un canal en Youtube en el qual setmanalment pengen vídeos sobre les relacions emocionals, el coneixement d’un mateix o cóm crear un camí propi en la vida. Com mostren en el vídeo de presentació de The School of life, sembla que, en el col·legi i en la vida, t’ensenyen matèries com la tecnologia o naturals, història o llengua, però… et preparen per a la vida? Fa poc en les xarxes socials vaig llegir una frase que ve molt lligada a tot això. Posava alguna cosa així com que en el col·legi havia après a fer derivades de matemàtiques (que mai més havia usat en el seu dia a dia), però que en canvi en el col·legi s’hauria d’explicar com fer la declaració de la renda, com ser autònom o emprenedor o com cosir un botó. I en part és cert, però faltaria la part més profunda d’un mateix, les veritables preguntes de la vida (existencials), perquè tot això no derivi en problemes d’ansietat, depressió o estancament. Per això, The School of Life, veient aquesta manca, planteja preguntes sobre cóm bregar amb la vellesa o l’estrès, les relacions personals amb els altres, la carrera professional, etc.
És important destacar que a pesar que la idea és molt bona, no deixa de ser una empresa. Té productes que són molt interessants, encara que a un preu moderat o fins i tot alt. Però crec que és un bon punt de partida. Sigui aquesta mateixa empresa o altres vies, hauria d’existir una ESCOLA DE LA VIDA. És necessari que siguem conscients d’aquestes manques per a afrontar la vida i actuem en conseqüència. Que sigui això la base de les primeres preguntes per a començar un gran viatge d’introspecció. Llibres, teràpia, conferències… avui dia tenim moltes eines per a això i gràcies a internet, moltes d’elles estan a un sol click de nosaltres. Així que la meva pregunta és: CREUS QUE ENS PREPAREN A l’ESCOLA PER Al QUE DESPRÉS LA VIDA ENS OFEREIX? Estàs preparat per a les grans preguntes de la vida? Saps com et relaciones amb els altres? T’han desbordat les emocions alguna vegada? Afrontes els problemes de forma sana o els deixes de costat? Et coneixes bé a tu mateix? Has sentit alguna vegada la solitud? Saps el que et fa veritablement feliç? Vius amb ansietat o estrès? Penses que ningú entén el que et passa? Has trobat el teu camí en la vida, o segueixes perdut? I la més important: Què penses fer sobre aquest tema?
Livia Gonzalo