La corda guia

El que durant anys i anys havia estat un mar en calma, de cop i volta, sense saber-ne molt bé la causa, aquest comença a moure’s i agitar. De sobte, perds de vista la terra ferma i et sents a la deriva, desorientada i sense saber quina direcció emprendre (quina sensació tan estranya i desagradable!). El cel s’enfosqueix, l’aigua es refreda i les onades et bufetegen. Tot plegat, fa que la paràlisi i la por s’apoderin del teu cos i cada vegada et sigui més difícil nedar i pensar amb claredat.

En intents desesperats per mantenir-te a la superfície, trobes un cap de corda que mai havies vist abans. Tot i no ser amant de les profunditats, li diposites tota la confiança (quan fins ara no ho havies fet gairebé amb res ni amb ningú), t’hi aferres, agafes aire i et submergeixes. De cop i volta, t’envaeix un silenci aclaparador i et trobes dins teu, un jo tan conegut i desconegut a la vegada.

Gràcies a la corda guia, comences a recórrer racons oblidats o fins i tot desconeguts del propi jo. I te n’adones que, moltes vegades, en lloc de pensar gaire, és millor deixar-te endur pel corrent i simplement sentir i escoltar el que et demana el cos, encara que faci molt temps que ho hagis deixat de fer. De mica en mica, en tornes a aprendre i és llavors quan alces el cap i tornes a veure llum a la superfície. A poc a poc puges, treus el cap, tornes a omplir els pulmons d’aire, obres els ulls i somrius de tornar a divisar la costa. De bones a primeres et trobes amb un paisatge aparentment desconegut, però amb els dies te n’adones que el que ha canviat no ha estat l’entorn, sinó, simplement, la manera de percebre’l. Per fi el mar torna a estar en calma, el Sol torna a escalfar-te la pell i pots tornar a gaudir del plaer de la vida; ara, fins i tot, més intensament que abans.

Perdre la por m’ha permès, inclús, trobar el gust en submergir-me a les profunditats del meu propi jo.

 

Així que, si alguna vegada no em trobeu, és que me n’he anat a fer una immersió.

Gràcies, Dani, per fer-me de corda guia. Em sento profundament afortunada d’haver-te trobat.

Ester.