Se’ns tira damunt l’estiu i jo amb aquests quilos de més!
A l’estiu hem d’estar bronzejats, prims i si a més a més marquem múscul, triomfarem. No cal dir que tot això s’ha de combinar amb la quantitat justa de roba, que permeti lluir virtuts i cobrir vergonyes. Quanta més gent “gaudeixi” del nostre assoliment, millor. I si generem enveges, 5 punts més. Mirar amb superioritat també suma punts. Cal mirar-se al mirall amb tant orgull pels deures fets, com amb frustració per aquest quilo que no hi ha dieta que elimini.
Em sembla tan sa com a intel·ligent mirar més enllà de la pell, allò que protegeixen els ossos: òrgans, vísceres i nervis. Què hi ha darrere d’aquest despropòsit?. No es pot generalitzar, hi ha privilegiats que a través d’una alimentació saludable, vida sana i exercici moderat, aconsegueixen ser portada de revista. A la majoria ens costaria molt, per exemple: patir gana, esgotar-nos en el gimnàs, privar-nos de petits capritxos, frustrar-nos, castigar-nos, amagar panxa, sacrificar temps lliure… (afegeix aquí totes les teves renúncies)
Què pretenc aconseguir? Salut, sentir-me bé amb mi mateix, veure’m bé, trencar els meus límits, que els/les nens/es em mirin… (afegeix aquí totes les teves petites mentides).
La meva proposta és mirar més enllà d’aquestes respostes, la majoria no es sostenen per si mateix si les qüestionem amb sinceritat. Mirar més enllà suposa ser sincer amb un mateix, reconèixer i mirar les pròpies vergonyes, donar-los un lloc i tractar-les amb respecte, també formen part de nosaltres. I així muten i deixen de ser vergonyes, passen a ser part important de nosaltres.
La meva conclusió és que el que busquem és que ens mirin, sentir que existim, que som interessants per a algú (no importa qui), que valem la pena. Som valuosos en funció de les mirades que atraiem, no difereix massa dels M’agrada de Facebook. Si ho mirem amb calma, si agafem perspectiva, si busquem un/a company/a que ja hagi transitat el camí, podem adquirir un dels aprenentatges més valuosos que existeixen: qui sóc, més enllà de qui crec/vull ser.
L’estiu està trucant a la porta, estàs preparat?
Si seguiu interessats en aquest tema, us recomano el meu anterior article: el valor d’una mirada.